La por i l’assetjament

man following woman

Un 25 de novembre, vaig veure una estadística al diari que apuntava que 9 de cada 10 dones en algun moment reconeixien haver-se sentit incòmodes al carrer degut als comentaris que li feia un home o un grup d’homes, o al fet de que un home li mirés de manera insistent. L’enllaç que he posat a baix porta a un vídeo que va fer una actriu d’un dia caminant pel carrer a Nova York. Mostra la freqüència i la normalització de l’assetjament dels homes cap a les dones al carrer. Quan pregunto en els tallers si hi ha alguna dona a qui no li han dit mai res pel carrer, o que no s’ha sentit mai amenaçada o incòmode pel carrer per la manera com un home li parlava o li mirava, ningú no aixeca la mà. El que fan algunes és relativitzar les seves experiències. “No he tingut mai un ensurt de debò”, o “jo passo olímpicament, no faig ni cas”, o “m’entra per una orella i em surt per l’altra”.

Però moltes de les dones que fan els meus tallers han vingut perquè no volen sentir por quan van soles pel carrer. Segons com, aquest fet és curiós, perquè crec que les estadístiques mostren que la majoria de dones que reben una agressió la reben a mans d’una persona coneguda, entre 3 i 4 de cada 5 agressions, segons quin estadística veus. Estadísticament, el grup que rep la proporció més alta d’agressions pel carrer és el grup de nois adolescents. I és cert que els nois es preocupen més per la seva seguretat que abans, però a mi no em venen mai a explicar-me que tenen por d’anar sols pel carrer.

Per què, doncs, tenim les dones tanta por d’anar soles pel carrer? Evidentment, hi ha més d’un motiu, però em sembla evident que el fet de que grans números de dones experimenten l’assetjament al carrer crea un clima de por. Apart del control social, de la educació que rebem, de molts altres factors, quan has anat sola pel carrer i moltes vegades t’han dit coses que t’han fet sentir malament, que t’han fet pensar que pensen que poden fer el que vulguin amb tu, la ansietat és una resposta normal.

Ai, no exageris, em diuen, és molt diferent mirar a una dona més temps del compte o dir-li una cosa a una dona que tocar-li o agredir-li físicament. Val, és diferent, però és la punta del iceberg suposadament “innocent” d’una gama d’accions que fan que els homes van a on volen i com volen i que les dones vagin amb por o no hi vagin.

Potser és fàcil de veure si explico un cas curiós. Tinc un amic que és l’únic home que m’ha explicat que una dona li va tocar el cul en l’autobús. Ell es va sobtar, però no li va dir res, només li va mirar com dient, “què fas, ara?” Van arribar a la pròxima parada i quan ella va baixar, ell també baixava. Al veure ella que ell també baixava, es va espantar i va sortir corrents. Ell no va sentir perill, perquè encara que li pogués molestar que li toqués sense permís, a ell ni li va passar pel cap que podria passar alguna cosa més greu, era ella mateixa que sabia el que podria passar-li com a conseqüència del que havia fet.

 Mira el vídeo d’una noia caminant tot un dia pel carrer aquí:

També hi ha aquest vídeo en francés que mostra el sexisme diari al revés:

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: